Avui us vull compartir un missatge rebut durant la regressió que vaig fer la setmana passada. Des que la vaig fer, em vaig quedar donant-li voltes. Quantes vegades he ignorat el que ja se suposa que vaig aprendre fa temps. Mai és tard per a tornar a centrar-nos, i repassar l’après.

Es tracta de la manera que tenim els humans de reaccionar cap a unes certes persones i les seves conductes. Quan alguna cosa ens crida l’atenció negativament, ens enceguem en l’ego, el jutgem, i el repudiem sense més ni més. Alguns amb més coneixement del transpersonal, s’esforçaran a “acceptar tot tal qual és” i oblidar l’assumpte ràpidament (si poden). Però no es tracta d’això. Es tracta d’aprofitar tots els senyals, i desxifrar el missatge latent, sabent que tots i cadascuna de les persones que tenim davant, és el nostre reflex. Els missatges són sempre pel nostre bé. Són per a la nostra evolució, per això alguns no són còmodes de digerir ni d’acceptar. Volem creure, que “això”, no té res a veure amb nosaltres.

I aquí comença la història d’avui:

La consultant, abans de començar la sessió de teràpia regressiva, em va comentar que estava contenta. Per fi havia pogut dir i aclarir amb la seva tutora, una actitud d’un company de grup que el molestava. Aquest, s’excusava en què no connectava amb el seu costat femení escapant-se de col·laborar en un treball col·lectiu. La meva clienta estava feliç, no sols perquè va explicar el seu punt de vista, sinó que també, ja l’havia “perdonat” i passat a un altre tema.

Abans d’acomodar-se en la llitera, em va dir distretament, que li feia molt de mal la cintura. Perquè havia estat movent testos i coses pesades a la seva casa el cap de setmana. “Vaig pintar, vaig netejar, i vaig posar la terrassa a punt, en un dia”.

La regressió transcorre, com sempre, fluida i tranquil·la, descobrint culpes i condicionants segons es necessitava per al seu procés terapèutic. Ja gairebé en finalitzar, en l’espai que hi ha entre vida i vida, la rep un Ésser de Llum. Li demano que li pregunti per la cintura (Generalment, quan hi ha un símptoma físic, faig alguna comprovació. Els símptomes físics són missatgers molt contundents). I aquí ve el veritable motiu d’aquest article d’avui: una contestació rebuda des de la Saviesa Infinita, d’un ensenyament que estem cansats d’escoltar, però encara ens costa d’aplicar.

“El dolor de la teva cintura té a veure amb l’ús de la teva energia masculina. Has de recordar que tens un cos femení, i has de ser més delicada. Has d’emprar-ho com una dona. HO POTS FER TOT. Però amb delicadesa.

T’has queixat del teu company, per no saber usar l’energia femenina, ja que això li permetria evolucionar. I tu has d’utilitzar la teva energia masculina amb subtilesa. Amb amor!

Has vist, que el teu company no empra la seva energia femenina… Has de tenir compassió per ell, sense deixar que t’interfereixi. Agraeix el que et mostra: tu també aprofites malament la teva energia.

Tot està relacionat amb el Tot. Has de veure el Tot. Quan alguna cosa passa, és per a sanar, o per a canviar una actitud que no et deixa evolucionar. El teu ego fa que et quedis embussada en l’enuig i en el judici. Has d’ampliar el tercer ull, i fer servir la intuïció per a obtenir l’equilibri. Per a ampliar-ho has d’anar primer al cor. Mires des d’allí. No t’enfadis amb el missatger pel missatge que et porta!

Aplica, una mirada abraçadora que inclogui tot més enllà de les aparences, perquè l’exterior, sempre et mostra un reflex per a la teva evolució…

Si haguessis fet això, avui no et faria mal la cintura! I ara, estimada, torna als teus quefers”.

Sempre s’aprèn en la teràpia regressiva. Quantes vegades hem desaprofitat una oportunitat, jutjant i assenyalant el diferent. Es diu projecció, i significa (en termes generals) que tot el que em molesta de l’altre, també ho tinc jo, però, o no vull admetre-ho, o no m’ho permeto expressar. També succeeix al revés. La qualitat que admirem en els altres, també viu en nosaltres, si no, no seríem capaces d’apreciar-la o veure-la si més no.

El comentari final de la clienta va ser: Que proper vaig sentir a l’Ésser de Llum, em parlava d’igual a igual!

I sí. En essència, tots som Llum, només que ho oblidem.

Bona setmana!