Regressions a formes no humanes<\/p>\n
Cada sessi\u00f3 de regressi\u00f3 em meravella m\u00e9s i m\u00e9s. Tant si me la fan a mi, o si la faig jo als meus pacients. Sempre sense excepci\u00f3, puc sentir la pres\u00e8ncia d’una cosa m\u00e9s gran que s’apodera de la ter\u00e0pia, i va dirigint el seu curs. Fins perdo la mem\u00f2ria a vegades \u201cespont\u00e0niament\u201d de les meves t\u00e8cniques apreses, i nom\u00e9s em queda deixar-me guiar, fluir sense jutjar. Els missatges que rep el consultant s\u00f3n m\u00e0gics, perfectes, ideals, immillorables\u2026 Com no anaven a ser-ho, si venen de la seva pr\u00f2pia \u00c0nima!<\/p>\n
Avui us comparteixo un que pot semblar curi\u00f3s, per\u00f2 no ho \u00e9s. \u00c9s m\u00e9s habitual del que creiem.<\/p>\n
La consultant, dona de 45 anys, viu actualment amb els seus pares, per un sot professional del qual ja est\u00e0 sortint (previ integrar els seus ensenyaments, clar). Aix\u00f2 li genera molt malestar comprensiblement, i en sessions anteriors en veure’s amb casa pr\u00f2pia s’havia emocionat molt. Aix\u00ed que li suggereixo una regressi\u00f3 diferent, nom\u00e9s per a valorar, si hi havia algun bloqueig amb \u201ctenir casa pr\u00f2pia\u201d. La consultant ja havia tingut diverses cases, per\u00f2 les havia perdut per un tema o per un altre.<\/p>\n
Ja en la llitera, despr\u00e9s de la relaxaci\u00f3 profunda, es comencen a apar\u00e8ixer imatges d’animals. Un mussol\u2026 un arbre\u2026 El cas estrany \u00e9s que eren gegants. Tot transcorria en un bosc normal, tret que gegant. Li demano que miri el seu cos, i em comenta que \u00e9s una dona. Aquesta recol\u00b7lectant fruits. Alguna cosa succeeix en la seva percepci\u00f3, que m’explica: No \u00e9s gegant el bosc, \u00e9s que jo soc molt petita. Per\u00f2 molt petita. Soc un \u00e9sser del bosc, som molts en realitat. Som joves, i anem recol\u00b7lectant fruits i flors. Portem la recol\u00b7lecci\u00f3 a la nostra comunitat, on hi ha senyores m\u00e9s grans que cuinen. Uns recol\u00b7lecten, uns altres cuinen, uns altres ensenyen, uns altres fan la roba\u2026 Cadascun t\u00e9 la seva funci\u00f3. Som feli\u00e7os, hi ha amor, pau i harmonia en la nostra manera de viure.\u201d<\/p>\n
Llavors, sense oblidar la ter\u00e0pia, li pregunto per la seva casa. I segueix el seu relat:<\/p>\n
\u201cNo tenim casa, perqu\u00e8 recol\u00b7lectem. M’agrada recol\u00b7lectar. Nom\u00e9s quan estem cansats, per a dormir, busquem un buit en els arbres, cadascun el seu, i dormim. Nom\u00e9s anem al buit per a dormir i per a resguardar-nos. Cadascun tria el seu buit, aix\u00ed de f\u00e0cil. No ens visitem, perqu\u00e8 quan un est\u00e0 en un buit\u2026 \u00e9s perqu\u00e8 necessita descansar! M’encanta aquesta vida, tot \u00e9s preci\u00f3s. Anem d’arbre en arbre sense lloc fix. Nom\u00e9s els majors tenen llar. Un buit que trien per sempre. En fer-me maig, trio un. Comparteixo arbre amb un que viu molt a dalt, li agrada llegir i estar sol, em cau molt b\u00e9. Ja soc major, ara em toca cuinar, perqu\u00e8 no soc tan \u00e0gil per a recol\u00b7lectar\u201c<\/p>\n
En aquesta part del relat, la consultant plora i em diu que aix\u00f2 \u00e9s una porqueria, i que significa tot aix\u00f2, que mai tindr\u00e0 casa o que ha d’esperar… fins a complir els 80 anys?<\/p>\n
Li demano que respiri profund, i que esperi al final del missatge. Veurem la totalitat del que et volen ensenyar. I seguim:<\/p>\n
\u201cM’encanta menjar una flor de color rosa, amb una mena de xarop d’un arbre. Quan ja sento que m’estic per morir, vaig al lloc del bosc on morim. Sempre \u00e9s aix\u00ed. Tots s’acomiaden de mi, sento que els estimo i que m’estimen. Vaig a la zona on morim, nom\u00e9s hi ha vegetaci\u00f3, em sento en un lloc\u2026 i el meu cos es mor. Veig com s’esvaeix tot el f\u00edsic, no queden restes de mi.\u201d<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s el moment, que li dic a la consultant que pregunti tot als seus ancestres \u00e9ssers del bosc sobre el missatge que volen transmetre. Ells li responen molt estranyats: Per a qu\u00e8 vols una casa? El teu problema \u00e9s que desitges molt. Cuida dels teus majors, ajuda’ls a morir s\u00e0viament, s\u00f3n la teva comunitat, \u00e9s l’\u00fanica cosa QUE IMPORTA.<\/p>\n
B\u00e9, no \u00e9s el que ella esperava rebre per missatge.<\/p>\n
Li vaig recordar, que \u00e9s el missatge de la seva \u00c0nima la seva ess\u00e8ncia. \u00c9s el que resideix en el seu interior. Tot aix\u00f2, \u00e9s ella. Si hi ha alguna cosa, que deu i pot canviar, \u00e9s l’actitud de la seva Jo egoico. Potser el missatge \u00e9s que l’important \u00e9s que ara \u00e9s l’hora de recol\u00b7lectar (ajudar a la seva comunitat, amb el seu treball de guaridora), i \u00e9s igual el buit on descansi (cases v\u00e0ries, dels seus pares, etc.) perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s lliure de despla\u00e7ar-se cap a on hi hagi fruits (els seus pacients, gent que necessita el seu potencial).<\/p>\n
Haig de dir, que l’energia que jo sentia en la sessi\u00f3, era d’innoc\u00e8ncia, tendresa, i alegria. Estava surant mentre relatava la vida en el bosc.<\/p>\n
Al cap d’una setmana, quan va tornar per a seguir amb la seva ter\u00e0pia, em comento que estava molt tranquil\u00b7la, que estava molt centrada a treballar. Tamb\u00e9 que tenia molts pacients nous, i que el tema de la casa pr\u00f2pia, ja no li feia sentir malestar. \u201cAra em sento molt a gust treballant, estic en pau amb mi mateixa. \u201c<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cada sessi\u00f3 de regressi\u00f3 em meravella m\u00e9s i m\u00e9s. Tant si me la fan a mi, o si la faig jo als meus pacients…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1259,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"class_list":["post-1229","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-regressions"],"aioseo_notices":[],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1229","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1229"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1266,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1229\/revisions\/1266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}