\u201cSoc maca, tinc una carrera pr\u00f2spera i dono xerrades en p\u00fablic cada punt, he format una bonica fam\u00edlia, i crec que soc \u2013 o almenys l’intento \u2013 una bona persona\u2026 No obstant aix\u00f2, sento vergonya de mi. Penso que em miressin i s’adonaran que no soc bona\u2026 em dona tall dir-ho, per\u00f2 tamb\u00e9 penso que quan em miren \u00e9s perqu\u00e8 tinc un moc en el nas\u2026\u201d
\nAquest \u00e9s el resum de les converses mantingudes amb una consultant de quaranta anys. Est\u00e0vem enmig d’un proc\u00e9s terap\u00e8utic de 8 sessions, en les quals, descobr\u00edem nous patrons de pensament adquirits en altres vides, que minaven la seva autoestima. No obstant aix\u00f2, la sensaci\u00f3 de vergonya a mostrar-se en p\u00fablic, seguia gaireb\u00e9 igual. Havia minvat una mica\u2026 Per\u00f2 no prou per a l’altura del proc\u00e9s en la qual est\u00e0vem. Tampoc havia sortit res tan greu en la ter\u00e0pia de vides passades (i inf\u00e0ncia), com per a avergonyir-se de si mateixa. Aix\u00ed que li vaig preguntar directament: Hi ha alguna cosa que m’estiguis ocultant? Al que va respondre molt espont\u00e0nia i segura que no, que ella havia tingut una vida acceptablement bona. Que no es guardava cap secret.
\nAix\u00ed que, li vaig comentar la meva intu\u00efci\u00f3 de fer-li aquest dia, dues ter\u00e0pies. Primer anir\u00edem a una vida passada, aquella en la qual la seva \u00c0nima ens indiqu\u00e9s que va comen\u00e7ar el sentiment de vergonya. I la segona, una t\u00e8cnica que mai li havia fet. No li vaig explicar res m\u00e9s, perqu\u00e8 els seus pensaments racionals i l\u00f2gics no es disparessin. La idea era que en acabar la vida passada, la introduiria a la t\u00e8cnica de cerca d’entitats parasit\u00e0ries.
\nDespr\u00e9s de la relaxaci\u00f3 i aprofundiment va entrar r\u00e0pidament en una vida en la qual, era grangera, mare de 3 nens. Se sentia malament, perqu\u00e8 havia heretat la granja familiar, i l’economia no anava com devia. Li donava tornades al capdavant per a trobar una soluci\u00f3, i portar m\u00e9s diners a casa. Les idees anaven des de prostituir-se (?) a fer i vendre pastissos en el mercat. La decisi\u00f3 final va ser agafar un bid\u00f3 de gasolina i calar foc tot (?). Acaba els seus dies en una cel\u00b7la, amb pneum\u00f2nia, i sentint-se alliberada. Sent que ha alliberat la seva fam\u00edlia d’ella, perqu\u00e8 sentia que estava boja per moments. Despr\u00e9s de treballar les emocions i patrons d’aquesta vida, ens tocava anar a l’espai de vida entre vides. \u00c9s la vida que vivim com a consci\u00e8ncia, sense cos. Li demano que des d’all\u00ed doni un cop d’ull a tota la vida que acaba de deixar, i li pregunto quines coses faria de manera diferent\u2026 i on va comen\u00e7ar aquesta primera mala decisi\u00f3 que li va portar a cremar la seva granja.
\nElla se sorpr\u00e8n, perqu\u00e8 des de la consci\u00e8ncia sense cos, pot veure una escena de la seva adolesc\u00e8ncia que abans no hav\u00edem visitat: S’escapa de la seva casa, per a anar amb unes amigues que feien rituals de bruixeria. Elles li fan una marca al cap, un s\u00edmbol estrany. I des d’aquest moment, se li enganxa la pres\u00e8ncia d’una \u201cbruixa fastigosa, dolenta, repulsiva, amb una berruga enorme en el nas. Aqu\u00ed va ser quan vaig comen\u00e7ar a tenir els brots de bogeria, i si b\u00e9 podia controlar-los, el dia que vaig cremar la granja, no vaig poder\u2026 Ella es va apoderar de mi\u201d.
\nI aix\u00ed, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, la consultant es va trobar cara a cara amb una entitat. Era qui li contaminava l’\u00e0nim amb pensaments obsessius, fent-la sentir mal amb si mateixa.
\nLa \u201cbruixa\u201d va dir estar fins i tot convivint amb la consultant, i que no tenia cap intenci\u00f3 de marxar-se. Les entitats, encara que es mostrin agressives, s\u00f3n \u00e0nimes perdudes que encara no han anat a la llum. Cadascuna t\u00e9 les seves raons per a no anar. Quan indagues una mica en cada cas particular, descobreixes que sota l’empipament i l’agressivitat que mostren, es mant\u00e9 viu el dolor que no van poder superar en el seu moment. La finalitat d’aquesta t\u00e8cnica, \u00e9s que es desenganxin de manera volunt\u00e0ria, per a anar cap a la Llum\u2026 I aix\u00ed, no tornar m\u00e9s. S\u00f3n \u00e9ssers que sofreixen, per tant, no \u00e9s dif\u00edcil negociar amb ells. Es tracta de trobar el que els va generar aquesta ferida tan profunda, i aix\u00ed saber qu\u00e8 \u00e9s el que necessiten per a marxar-se.
\nEn el cas que comparteixo avui, despr\u00e9s que la consultant li ced\u00eds les seves cordes vocals, vaig poder conversar amb la \u201cbruixa\u201d de la piga en el nas\u2026 i portar-la a la seva inf\u00e0ncia. All\u00ed ella em conta que t\u00e9 sis anys, i que ha calat foc tot, a prop\u00f2sit: la seva casa de fusta, amb els seus pares dins. El motiu \u00e9s que no la cuidaven, feia mala olor, tenia els cabells curts i bruts\u2026 i la miraven amb f\u00e0stic. Ella havia nascut amb una enorme piga en el nas, i el seu pare girava el cap per a no mirar-la a la cara. I si la miraven, ella notava el f\u00e0stic que els donava. Em va dir que era lletja culpa d’aquesta piga, i que a m\u00e9s era dolenta per la r\u00e0bia que sentia. Els seus pares no la volien, i ella tampoc a ells. Aix\u00ed que ho va solucionar calant foc a tot. Aquesta pobra nena, rabiosa per la falta d’amor, encara tenia als seus pares amarrats a ella.
\nAix\u00ed que el primer pas va ser que deix\u00e9s anar als seus pares, mitjan\u00e7ant l’exercici del perd\u00f3. Una vegada reeixit, va comen\u00e7ar la negociaci\u00f3. No va ser cost\u00f3s, perqu\u00e8 el que necessitava aquesta nena que havia nascut amb una deformitat en la cara, era tan sols pensar que es mereixia una nova oportunitat. Amb uns pares amorosos, que l’estimessin des del primer moment de l’embar\u00e0s. I demanar n\u00e9ixer amb un rostre que li agradi\u2026 (I si la piga lletja tornava, existeixen les cirurgies pl\u00e0stiques). Que podia triar el seu nou nom, murmurant-lo des del ventre, a la seva futura mare. Em va dir tendrament que es volia dir Marga. El seu to de veu en la conversa s’anava tornant cada vegada m\u00e9s dol\u00e7a. El preocupava continuar sent dolenta, i espatllar-ho tot\u2026 per\u00f2 va accedir a anar-se’n, per la il\u00b7lusi\u00f3 de tornar a n\u00e9ixer, i aquesta vegada en el si d’una fam\u00edlia que l’estimi. Va dir que no venien \u00e0ngels per ella, sin\u00f3 dos lleons mansos. Va demanar perd\u00f3, va donar les gr\u00e0cies i es va anar caminant al costat dels seus animals.
\nLa consultant, que pertany al camp de la ci\u00e8ncia, i no \u201ccre\u00ef en aquestes coses\u201d em pregunta com fa ella ara per a explicar-l’hi al marit. Potser amb una copa de vi.
\nL’important \u00e9s que deixi de sentir vergonya. Que aquests pensaments de tenir alguna cosa en el nas i no ser tan bona vagin perdent for\u00e7a fins a desapar\u00e8ixer, per a poder connectar amb la seva pau interior.
\nEl meu suggeriment \u00e9s: No ho pensis molt, no li donis tornades al que va passar en la ter\u00e0pia\u2026 el fonamental \u00e9s que et sentis cada dia millor. Per a sanar, no fa falta entendre-ho tot.
\nDe fet, cada vegada, intento entendre menys i deixo que el proc\u00e9s em porti all\u00ed on vol anar.<\/p>\n
Bona setmana!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
T\u00e9cnica liberaci\u00f3 entitats parasit\u00e0ries<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1566,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"class_list":["post-1568","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-regressions"],"aioseo_notices":[],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1568"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1569,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568\/revisions\/1569"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}