Avui vull compartir un fet que s’est\u00e0 fent molt habitual durant les regressions. \u00a0I \u00e9s, \u00a0l’aparici\u00f3 dels \u00e9ssers morts dels consultants. En realitat, quan treballarem en regressions, \u00e9s perqu\u00e8 buscarem l’origen d’una creen\u00e7a limitant, o un patr\u00f3 de conducta que no podem canviar. Podem comen\u00e7ar a buscar des d’un s\u00edmptoma f\u00edsic, o des d’aquella emoci\u00f3 que ens est\u00e0 desequilibrant. Per\u00f2 \u00faltimament, i cada vegada m\u00e9s seguit, ens trobem que aquest pensament recurrent que ens atabala no \u00e9s nostre. \u00c9s d’una \u00e0nima que viu en el nostre camp des de fa temps, i ens \u201ccomparteix\u201d el seu malestar. Ens transmet la seva vibraci\u00f3, els seus patrons de pensament i les seves creences. Amb el temps, ens mimetitzem amb aquesta entitat, pensant que \u201csom aix\u00ed i aix\u00f2 no ho podem canviar\u201d. I en part \u00e9s veritat, no podem canviar alguna cosa que no \u00e9s nostre, perqu\u00e8 la font est\u00e0 en un altre \u00e9sser\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que l’atraiem al nostre camp per resson\u00e0ncia. I continuem retroalimentant aquesta uni\u00f3 que no ens beneficia en res.<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil digerir en el m\u00f3n actual, que una cosa aix\u00ed pugui passar. Sembla que estem relatant una pel\u00b7l\u00edcula de por. I com no ser\u00e0 aix\u00ed, si hem viscut sempre buscant en l’exterior, l’origen dels nostres mals. Si escolt\u00e9ssim i q\u00fcestion\u00e9ssim els nostres pensaments i sentiments m\u00e9s \u00edntims, tant com q\u00fcestionem al m\u00f3n exterior, existiria la possibilitat d’adonar-nos si \u201calg\u00fa\u201d ens acompanya.<\/p>\n
Concretament, m’han vingut insistentment al cap tres senyores, tractades aquest \u00faltim m\u00e9s. I no s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 crec que cal escriure sobre aix\u00f2, potser pot ajudar a alg\u00fa que ho necessiti. Avui comen\u00e7ament per Clara. (\u00das noms ficticis per a no incomodar a les protagonistes)<\/p>\n
Clara \u00e9s una senyora de cinquanta-set anys, soltera sense fills. Una dona molt amable i servicial per\u00f2 retreta. La seva germana la porta a la consulta perqu\u00e8 des de fa alguns anys no pot travessar ponts, sortir a terrasses, ni a balcons. Tampoc pot pujar-se’n a ascensors ni a escales mec\u00e0niques. Tot aix\u00f2 li fa palpitacions, por, par\u00e0lisi, per\u00f2 sobretot sent que es \u201cencongeix per dins\u201d. En la xerrada inicial, denota molta emoci\u00f3 quan relata que als seus set anys, veu com el seu idolatrat pare \u00e9s portat a l’hospital per una\u00a0pulmonia. L’\u00faltima frase que escolta d’ell \u00e9s \u201cno vull anar, si em treuen d’aquesta casa, em moro\u201d. El seu pare mor a l’hospital, sense que els seus fills puguin anar a veure’l.<\/p>\n
Abans d’aix\u00f2, ja havia cridat la meva atenci\u00f3, com va resumir tota la seva problem\u00e0tica en una sola oraci\u00f3: \u201cEn fi, fora de la meva casa, estic morta\u201d.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la relaxaci\u00f3 profunda, fem la t\u00e8cnica de regressi\u00f3 a vida passada\/inf\u00e0ncia, per a buscar l’origen del problema, per\u00f2 no hi ha \u00e8xit. \u201cAqu\u00ed no hi ha res, estic jo sola\u201d em deia. Aix\u00ed que enllacem amb la t\u00e8cnica d’alliberament d’entitats, ja que el pare podria estar all\u00ed vivint com una entitat. Per\u00f2 tampoc va haver-hi \u00e8xit. \u201cAqu\u00ed no hi ha ning\u00fa, ho sento, per\u00f2 torno a estar jo sola\u201d. \u00a0Llavors continuem \u201ccaminant juntes\u201d a un espai m\u00e9s elevat de consci\u00e8ncia, on se solen trobar als \u00e9ssers morts que ja han passat a la Llum. I all\u00ed estava ell, el seu pare, esperant-la. \u00c9s dif\u00edcil contenir l’emoci\u00f3 que em produeix presenciar aquestes trobades. Despr\u00e9s de cinquanta anys, es tornaven a veure, i ella podia abra\u00e7ar-ho com abans no havia pogut fer-ho. Va poder dir-li tot el que portava guardat, i va poder agrair-li els bells records que tenia al costat d’ell. Una vegada passats aquests primers moments carregats d’amor, s’ha de continuar amb el treball terap\u00e8utic. Aix\u00ed que vaig aprofitar per a demanar-li que li pregunti al seu pare (que enten\u00edem ja estava en la Llum), una pista sobre el motiu de no poder creuar un pont. Al que el pare respon categ\u00f2ric: \u201cSoc jo. Jo no et deixo. Oblida’m si us plau\u201d. Sorpresa, li demano que li pregunti per qu\u00e8 encara \u00e9s aqu\u00ed, i el pare respon que la seva filla no el deixa anar. Per aix\u00f2 ell est\u00e0 generant aquests s\u00edmptomes f\u00edsics. Ja vol ser lliure i anar-se’n.<\/p>\n
Generalment, s\u00f3n els \u00e9ssers morts que no es volen deixar anar, i cal conv\u00e8ncer-los, explicant-los com realment perjudiquen el ser estimat que volen protegir. Per\u00f2 en aquesta ocasi\u00f3 era el contrari. Clara es va aferrar al seu pare el dia que el va veure sortir per la porta fa cinquanta anys, i no va voler deixar-lo anar m\u00e9s. Va plorar molt, li va fer mal en l’\u00e0nima deixar-ho anar. Nom\u00e9s repetia entre plors, \u201cel meu pare \u00e9s per a mi\u201d. Vaig haver de contar-li com ella l’estava perjudicant a ell, i tamb\u00e9 a ella mateixa. Fins que finalment va accedir. Es van acomiadar llargament i ho va alliberar pronunciant unes paraules des del m\u00e9s profund del seu cor. Va ser una d’aquestes sessions en la qual em costa no posar-me a plorar a l’una.<\/p>\n
Per primera vegada en cinquanta anys, Clara est\u00e0 sola amb si mateixa. T\u00e9 a la seva disposici\u00f3 tota la seva energia. Sent que \u00e9s propiet\u00e0ria de tot el seu pit per a respirar profundament i \u00e0mpliament. La seva germana em comenta entre ll\u00e0grimes d’alegria que la veu alliberada: \u201cSembla una altra persona, \u00e9s la germana somiada que sempre vaig voler tenir\u201d.<\/p>\n
Em queda d’aprenentatge la seg\u00fcent reflexi\u00f3: Que important \u00e9s accedir a una educaci\u00f3 que ens instrueixi sobre la Vida. Aquesta inclou un pas temporal pel pla f\u00edsic, per\u00f2 aquest no \u00e9s el final. La Vida abasta un cicle que alterna entre el pla f\u00edsic i el no f\u00edsic. I hem de permetre, el lliure fluir entre aquestes dues fases per a gaudir de la nostra experi\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 per a no perjudicar ni perjudicar-nos en l’evoluci\u00f3 de l’\u00c0nima.<\/p>\n
Una abra\u00e7ada,<\/p>\n
Bona setmana!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una regressi\u00f3 de connexi\u00f3 i alliberament d’un ser estimat mort.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1660,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"class_list":["post-1661","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-regressions"],"aioseo_notices":[],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1661\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1660"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}