Avui m’ha vingut la inspiraci\u00f3 d’escriure sobre els s\u00edmptomes f\u00edsics i la seva relaci\u00f3 amb les emocions reprimides i les vides passades.<\/p>\n
Principalment, sobre una dona anomenada Al\u00edcia (nom fictici) que em va venir a veure amb una forta ci\u00e0tica que s’estenia per tota una cama. No era el tema principal de la seva consulta, per\u00f2 quan apareix un s\u00edmptoma f\u00edsic, \u00e9s el primer que miro, ja que \u00e9s un missatge insistent de la teva \u00e0nima perqu\u00e8 recalculis el teu rumb. Una emoci\u00f3 o ferida interna, que reprimim o ens autoconvencem que ja est\u00e0 superada, sol pujar el volum de la seva veu, provocant un s\u00edmptoma f\u00edsic.\u00a0 (Recomano el llibre de Josep Soler L’art d’escoltar la Vida ).<\/p>\n
Al\u00edcia em va comentar alguns temes familiars que l’afectaven, per\u00f2 que ja havia apr\u00e8s com suportar-los. \u00a0Se sentia una mica culpable de la situaci\u00f3 del seu pare, encara que \u201ccada vegada menys\u201d. Un altre tema era que no estava conforme amb la seva actual feina. Era molt c\u00f2mode l’horari, i el sou\u2026 Per\u00f2 reconeix que li hagu\u00e9s agradat seguir psicologia. Ara estava en una situaci\u00f3 c\u00f2moda per fora, per\u00f2 inc\u00f2moda per dins. \u00a0No s\u00f3n grans preocupacions, i \u00e9s una dona molt equilibrada i alegre\u2026 Aix\u00ed que amb aquests tres temes (ci\u00e0tica, insatisfacci\u00f3 en el treball, culpa amb el seu pare) ens posem a treballar.<\/p>\n
La primera regressi\u00f3 comen\u00e7a com una nena de fam\u00edlia de camp. Els seus pares, que s\u00f3n afectuosos amb ella, treballen durant tot el dia en el camp, i la seva \u00e0via, semblant m\u00e9s seri\u00f3s, la cuida. La hist\u00f2ria es tor\u00e7a quan l’\u00e0via es torna boja, i mata als seus pares i els enterra en el bosc, deixant-la a ella adormida, prop de les seves tombes. L’adolescent camina sola, sentint-se \u201cguiada\u201d fins a trobar la sortida. Una fam\u00edlia l’acull com a filla pr\u00f2pia, la cuiden i l’estimen. La hist\u00f2ria segueix b\u00e9: ella troba un noi del qual s’enamora i es casen, i junts es muden de poble. Es muden perqu\u00e8, ella no est\u00e0 a gust en el lloc on tots saben el que va passar en la seva fam\u00edlia. \u00a0\u00a0Malgrat tenir \u00e8xit al poble nou, i passar els anys, ella mai pot ser feli\u00e7 del tot\u2026 C\u00e0rrega en la seva ment amb el seu passat a coll.<\/p>\n
Arribat aquest punt, i sense m\u00e9s informaci\u00f3\u2026 Nom\u00e9s em quedava tornar al bosc el dia de la mort dels seus pares, i demanar-li que percebi d’on provenia aquesta guia que l’ajudava a sortir d’all\u00ed. Llavors es va adonar, que els seus pares, en morir, s’havien quedat amb ella per a protegir-la\u2026 I mai la van deixar en aquesta vida. Va poder comprendre el perqu\u00e8, malgrat trobar l’amor i mudar-se lluny, seguia enganxada al passat. El pare d’aquesta vida (pare actual) diu que segueix amb ella en l’actualitat. Ens diu que la seva energia encara est\u00e0 en el camp vibratori d’Al\u00edcia. A partir d’aqu\u00ed, ens vam posar a fer el treball de perd\u00f3, tallar els cordons i enviar a la Llum el tros d’\u00e0nima del pare.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 en acabar la regressi\u00f3, els seus guies i \u00e9ssers lluminosos de l’espai que hi ha entre vida i vida, li diuen que la ci\u00e0tica li recorda que ha de deixar anar les c\u00e0rregues que no s\u00f3n seves. \u201cNo carreguis amb temes que no s\u00f3n teus\u201d.<\/p>\n
Al\u00edcia es va aixecar de la llitera dient que ja no sentia el dolor a la cama.\u00a0 I va passar de caminar 3 minuts sense dolor, a caminar 25, i despr\u00e9s 40. Est\u00e0 en proc\u00e9s de sanaci\u00f3.<\/p>\n
Amb aquesta regressi\u00f3 es pot entendre el perqu\u00e8 hi ha vincles que s\u00f3n tan especials, i alhora ens atrapen. La nostra ra\u00f3 ens diu que no hem de tenir culpa, intentant minimitzar-la o amagar-la\u2026 Per\u00f2 mentre la nostra energia continu\u00ef vivint una altra realitat, nom\u00e9s aconseguirem m\u00e9s lluita interna, i res m\u00e9s.<\/p>\n
Per aix\u00f2 \u00e9s primordial saber escoltar-se. \u00c9s vital ser conscient del que sentim, i deixar a un costat el que \u201chaur\u00edem de\u201d sentir.<\/p>\n
Frases com \u201ctens una vida estupenda, hauries d’estar agra\u00efda\u201d no ajuden a ning\u00fa. Nom\u00e9s empitjoren la situaci\u00f3. No espereu que el vostre malestar intern es faci sentir per la for\u00e7a, causant m\u00e9s dolor del que ja teniu.<\/p>\n
En la segona regressi\u00f3, Al\u00edcia es va vivenciar com una m\u00e8dica traumat\u00f2loga, que en jubilar-se estudio psicologia, i ja amb setanta i escaig es va dedicar al\u00a0reiki\u00a0i ter\u00e0pies energ\u00e8tiques. Tota aquesta alegria i saviesa de sempre buscar m\u00e9s en la seva carrera, se li va recordar i va reactivar a cada c\u00e8l\u00b7lula del seu ser actual. El missatge per a ella va ser: Avan\u00e7a, avan\u00e7a, i avan\u00e7a!<\/p>\n
La tercera \u00e9s aquesta setmana. Per\u00f2 aix\u00f2 ja ser\u00e0 per a un pr\u00f2xim article. Personalment, espero veure un gir total en la seva vida, cap a la m\u00e0xima plenitud de la seva \u00c0nima.\u00a0 Aix\u00f2 promet<\/p>\n
Una abra\u00e7ada<\/p>\n
I bona setmana!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un s\u00edmptoma f\u00edsic ens recorda qu\u00e8 hem de rectificar per a aconseguir la plenitud.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1748,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[34,35],"tags":[],"class_list":["post-1750","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-regressions","category-blog-ca"],"aioseo_notices":[],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1750"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1750\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1752,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1750\/revisions\/1752"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1748"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}