Fa moltes setmanes que la meva intu\u00efci\u00f3 em demanava escriure sobre aquest tema. Quan vaig con\u00e8ixer a Laia (nom fictici) va ser molt sincera i directa: \u201cEm pots tractar amb regressions\u2026 vull saber el perqu\u00e8 em sento atreta per homes que no em convenen?”. Si clar, per descomptat. Sobretot perqu\u00e8 t’has adonat tu sola, que ets tu qui se sent atreta cap a aquesta mena de personalitat. Ja saps que no \u00e9s per casualitat, ni un accident, ni ets una v\u00edctima. Estar\u00e0s amb aquesta mena de persones, fins que aprenguis alguna cosa que desconeixes de tu mateixa. I les regressions, s\u00f3n ideals per a desenterrar patrons mentals que ens manegen des de l’inconscient.
\nLaia havia acabat feia poc temps amb una parella que no li feia res b\u00e9, l’havia afectat\u00a0molt, prou per a adonar-se que, a m\u00e9s, sofria depend\u00e8ncia emocional. \u201cEl meu benestar dep\u00e8n d’ells, i aix\u00f2 no \u00e9s normal. A m\u00e9s, porto una pena interna, no s\u00e9 d’on em ve\u201d. Haig de dir que aquesta disposici\u00f3 el va ajudar molt\u00edssim en tot el seu proc\u00e9s, que en total van ser 7 sessions.
\nQuan comencem un proc\u00e9s, no sabem on ens portar\u00e0, aix\u00ed que anem descobrint el cam\u00ed a mesura que la seva \u00c0nima el revela.
\nEn el seu cas, la primera regressi\u00f3 va comen\u00e7ar per una vida de dona, en l’edat medieval. En la qual, en ser pobre, va ser venuda de molt joveneta a un home amb poder (bastant habitual). Aquest home la maltractava, i no volia tenir fills. Quan la dona va tenir al seu segon fill, aquest personatge els va tirar al pou del castell. Ella, en veure-ho, va embogir i li va tallar el coll. Despr\u00e9s, ho va tirar tamb\u00e9 al pou. Aquest home va resultar ser la seva \u00faltima parella. Amb aquesta sessi\u00f3, es va poder alliberar la pena i la culpa per la mort d’aquests nens.
\nEn la segona sessi\u00f3, vam anar\u00a0a una vida, en la qual era un pag\u00e8s jovenet, molt delicat, al qual no li agradava el camp. La seva mare li dona la seva benedicci\u00f3, i li dona total llibertat perqu\u00e8 es vagi a la ciutat a refer la seva vida. Va tenir una vida tranquil\u00b7la i pac\u00edfica. Aqu\u00ed es va recordar i es va ancorar alguna cosa que estava oblidat en Laia: “Estimar de veritat, \u00e9s donar Llibertat. La Llibertat \u00e9s Amor incondicional\u201d.
\nEn la seg\u00fcent, va anar a una vida de dona \u00e0rab, que va ser comprada (una altra vegada) per un pare de fam\u00edlia, com a esposa per al seu fill. Mai arriben a casar-se perqu\u00e8 el jove es mor, per\u00f2 ella es queda en la fam\u00edlia, cuidant de la casa. I aquesta, va resultar ser la vida que ens va portar al moment gaireb\u00e9 m\u00e9s important del seu proc\u00e9s: En l’espai entre vides, un \u00e0ngel li diu: “dep\u00e8n de tu, si vols veure la realitat o vols enganyar-te”. I la porta a un dia de la seva vida actual, en la qual \u00e9s als bra\u00e7os de la seva mare, de beb\u00e8 (Vuit mesos aproximadament). Els seus pares estan molt atabalats, nerviosos i li transmeten aquesta sensaci\u00f3. Ella, com \u00e9s molt petita i capta l’energia, no para de plorar. Els pares s’atabalen m\u00e9s encara… i la hi van passant entre ells, perqu\u00e8 es calmi. I aquest beb\u00e8, amb menys d’un any de vida, instal\u00b7la dins d’ell la seva sentir m\u00e9s profund: “Em cuiden, per\u00f2 no em volen” (Per tant… si no em cuiden, em volen) Llavors… Laia se n’adona: “Per aix\u00f2, quan em cuiden, em sento feble, vulnerable i inc\u00f2moda!”
\nAquest va ser el\u00a0punt d’inflexi\u00f3\u00a0del proc\u00e9s. Despr\u00e9s de netejar aquesta pauta mental, la seva \u00c0nima es va dedicar a ensenyar-li vides on, a m\u00e9s, havia establert la creen\u00e7a que “les dones soles no poden”. Per\u00f2 tamb\u00e9 a mostrar-li i recordar-li unes altres en les quals sabia connectar amb el seu cor, amb l’Amor que viu en ella i amb la Llibertat absoluta de Ser.
\nEn arribar la regressi\u00f3 final, es nota… \u00e9s molt diferent de les altres. Se li mostra tot el que ella porta, els seus dons i talents, la millor versi\u00f3 que ja va ser en algun moment. Tot aix\u00f2 ets, i molt m\u00e9s: “Vola Lliure amb Amor.”
\nAbans, no podia estar sense parella molt de temps, “necessitava que alg\u00fa la cuidi”. L’\u00faltim dia, abans de comen\u00e7ar, amb riures, em deia que ja no li agradava ning\u00fa, que volia continuar\u00a0gaudint\u00a0d’ella mateixa, i tamb\u00e9 dels seus moments en la naturalesa: “Ja arribar\u00e0 qui hagi d’arribar, si arriba. Capa\u00e7 em faig monja”.
\nJo, feli\u00e7 de con\u00e8ixer-la, d’haver-la acompanyat i haver apr\u00e8s juntes tantes valuoses lli\u00e7ons.
\nEn conclusi\u00f3, crec que les “parelles t\u00f2xiques” no existeixen, nom\u00e9s s\u00f3n dues persones que encara no han sanat all\u00f2 que els impedeix continuar evolucionant. Cada persona t\u00e9 un ric m\u00f3n interior a descobrir. I sobretot, una creen\u00e7a molt arrelada i oculta, que els impedeix sortir a la vida amb els bra\u00e7os oberts, sentint-se totalment lliures i dignes. Quan aconsegueixen connectar amb el Ser essencial i l’Amor que viu dins d’ells, ja no hi ha lloc per a la \u201ctoxicitat\u201d.
\nEls desitjo una bona setmana!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Laia acudeix per a sanar la seva inclinaci\u00f3 a tenir parelles “t\u00f2xiques”.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1830,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[34,35],"tags":[],"class_list":["post-1832","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-regressions","category-blog-ca"],"aioseo_notices":[],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1832"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1833,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832\/revisions\/1833"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1830"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1832"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1832"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nataliasanmartin.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}