Fa temps que sentia moltes ganes d’escriure, sobre els adolescents, que es droguen. “Jo no em drogo, de tant en tant em fumo un porro amb els meus amics per a relaxar-me”, sí, d’aquests també parlo. Escric, encara que em sembla bastant estranyo que un adolescent, estigui llegint un article sobre espiritualitat / energia. Les hormones a aquesta edat, manen, i “no estan per aquestes coses”.
És una visió breu sobre el tema: el meu aprenentatge segons el viscut en teràpia de regressions a través dels pacients. És senzilla i directa. I sé que pot xocar al principi. Però si li serveix a una persona, em val.
I és que és molt fàcil començar una conversa amb un adolescent que es droga: només cal fer una pregunta.
Tu, quan et fiques al llit a dormir de nit, profundament com un tronc, deixes la porta principal oberta de bat a bat, i les finestres també?
No? I per què no? …
I per què ingereixes substàncies que et deixen inconscient? Què creus que passa amb tu, quan quedes així?
Abandones el teu cos a tot el que hi ha pul·lulant en aquest moment per aquí. Obres portes de totes les grandàries i tots els colors. I se’t fiquen okupes. Okupes que necessiten trobar un lloc on habitar. Okupes que no són gens amigables amb tu, ni amb la teva futura vida, no voldran el millor per a tu, sinó el millor per a ells. No hi ha okupes bons.
El teu cos és per a ús individual.
Un intrús et portarà problemes a la curta, i a la llarga. (Al final faré un annex amb la classe d’okupes que vaig haver de desallotjar. – Jo els dic okupes per a diferenciar-los de les ànimes que busquen ajuda per a anar a la Llum, o ancestres que venen a ser reconeguts, o familiars que venen a aportar guia des de la Llum, etc. – )
La majoria dels adolescents que he tractat (a través de les seves famílies), m’adono que són sensitius. Són els que tenen problemes, a la curta. Diagnosticats amb “ansietat, atacs de pànic, etc.”. Alguns ingressats en centres, altres medicats amb drogues receptades que modifiquen la seva química interna. Són sensibles a les energies noves que els acompanyen i no saben com gestionar-les.

Si s’adonen, tots els corrents d’ensenyament en energia/espiritualitat coincideixen en una única sortida: el fet de tornar-te una persona conscient. El despertar. Viure en l’aquí i en l’ara. Quan consumim estupefaents o alcohol, fins a perdre la consciència, fem just el contrari. És una anul·lació completa del nostre guardià intern. Ens deixem a la mercè de tot el que ens pugui succeir. Energèticament i materialment. No val dir-me: jo ho faig a la meva casa, amb els meus amics.
Això és cuidar l’aspecte material de la situació, i em sembla fantàstic. Però, pots dir-me, en l’àmbit energètic, què és, exactament, el que t’envolta? Què hi ha en el subsol de la teva casa, en la del veí, en el replà de l’edifici, en el pla astral, damunt de tu, o quines energies acompanyen avui als teus amics?
No és intenció espantar, però vaig aprendre que mai estem solos. Intenta envoltar-te de LLUM, i les teves companyies invisibles seran de les bones, de les quals et convenen i t’ajuden. I la teva vida fluirà dolçament. (Amb les teves proves kármicas, com gairebé tothom, però més suaus, i més suportables per a tu)
La majoria de les vides amb situacions inexplicables que es presenten en consulta, tenen alguna cosa en comú: arribat el moment, la regressió ens porta, a aquest instant, en què es puja un autoestopista en el seu cotxe. I, per descomptat, el pacient no se’n va adonar ni. Poden haver passat anys…1, 5, o 50 (i també n’hi ha de vides passades encara) i allí estan instal·lats, vivint la vida del meu consultant i creant problemes.
Els okupes reaccionen diferent del ser “enxampats”… Uns demanen anar-se’n, uns altres no volen, sigui per por, sigui costumisme (encara que pel nostre lliure albir, ells no poden decidir si quedar-se o no. És la nostra decisió).
Però el que sí que puc dir, és que la manera de ser de l’okupa abans de morir, amb les seves emocions i pors, es viuen en el pacient com si fossin propis. I allí resideix l’embolic.
Imagina’t estudiar medicina i portar a un okupa amb pànic a la sang.
Imagina’t ser mare, voler emprendre un negoci, i portar una okupa pastada a l’antiga que et diu: no pots deixar als teus fills sols. (Cas real)
Imagina voler fer dieta, i portar a un okupa que va passar fam.
És normal, creure que estàs boig a vegades, és portar dues personalitats diferents al mateix temps (o més). I ja no saps distingir quina és la teva innata.
Ja portem diverses personalitats de vides passades amb nosaltres, formant un gran Jo, amb totes elles. No fa falta carregar amb l’aliè. L’intrús és el que crea desequilibri. Desequilibri emocional, mental, i, a la llarga, biològic, perquè es nodreixen de la teva energia, afeblint la zona, allí on s’adhereixen.
Resum que li faria jo, a un adolescent:
No perdis la consciència si no saps netejar-te energèticament. Perquè no saps com es pot desviar la teva vida, per un descuit així.
Si creus que el món no val la pena: no t’anul·lis! Formaràs part del problema, i no de la solució.
Si veus que alguna cosa no funciona, necessitaràs tot el teu potencial, per a descobrir com millorar-ho.
Si veus, que res té sentit… És cert. Potser formes part de la nova generació que ha vingut a canviar-ho. Felicitats per saber detectar-ho. No t’evadeixis, tu, has triat venir a ajudar.
Creus que no tens res per a aportar? El mateix que un estudiant de medicina en el seu primer dia de classe. Primer, cerca des de la intuïció allò que t’atregui, fer, estudiar, formar-te, treballar. Veuràs que sempre es pot aportar sentit a la vida, si el que fas, ho fas des del cor. Amb el temps, ensenya als altres.
Fins aquí el meu missatge als adolescents: que sé, no estaran llegint el meu blog, però potser les seves mares sí. Aporto un nou enfocament, al problema cada vegada més creixent entre els joves. Sobretot entre els seus 17 i 19 anys. Just abans d’entrar a la universitat, o en el seu primer any de carrera.
Curiós… Just quan estan decidint que “faré de major”.
És un moment molt important per al seu projecte de vida, aconsello que no els permetin que es deixin portar per estructures mentals com “aquesta carrera em donarà diners” o “aquesta carrera té més sortida laboral” o “els meus pares estaran orgullosos”…, ja que, sense amor pel que fan, viuran una vida de silenciosa amargor interna.
A més, els temps canvien, l’economia canvia… Seria millor triar alguna cosa que no canviï amb el temps: la Pau Interna. Sentir que estàs alineat amb el teu propòsit de vida. I això, es pot usar com a brúixola per a tot.
O almenys, és com jo ho veig.

Una superabraçada, i fins a la pròxima entrada.

Annex.
1- Okupa nena, amb berruga lletja en el nas, estigmatitzada per això: Consultant amb por de parlar en públic. Creia que li miraven el nas (molt bella, per cert).
2- Okupa dona, va enverinar sense voler a persones amb menjar: Consultant amb por de servir als altres.
3- Okupa pare, es queda “cuidant” a la filla petita: consultant que no pot conservar parelles.
4- Okupa dona abraçant forta a l’altura de l’estómac: consultant que sent buit en aquesta zona de matinada i menja de més.
5- Okupa depravat: consultant dona jove, necessita prostituir-se per a canalitzar la luxúria.
6- Okupa viciós: consultant que no pot deixar els vicis (alcohol, drogues, etc.)
7- Okupa d’ofici carnisser, assassí: consultant que es posa nerviosa amb ganivets, amb visions de matar persones.
8- Okupa mare sobreprotectora d’una altra vida: consultant que se sent asfixiada i no surt de casa
9- Okupa antic enemic: consultant amb una infinitat d’accidents i ensopecs en la seva vida
I un llarg etcètera. Hi ha tantes combinacions com persones hi ha, i va haver-hi en el món.
Atenció als pensaments intrusius amb idees nocives!
Preguntar-se “d’on ve això”, seria un bon exercici.