L’ESPERIT DE LA VIDA M’HABITA

I em demana portar la Paraula de Déu.

—Què és la Paraula de Déu? Has sentit a Déu parlar-te alguna vegada? Has escoltat què diu?

SÍ.

És una veu que flueix, i es mou harmoniosament dins de tu, feta de mil colors, que es contornegen lliurement, sense barrejar-se, sense desordenar-se. És harmonia pura, i alhora, fermesa i veritat.

Com un arc de Sant Martí dins del teu cor diu, incessantment:

T’estimooooooo i torna a començar. És cíclic, com un bucle; el repeteix sense parar.

—I com faig per a escoltar-ho? No aconsegueixo sentir-ho…

No ho escoltes per tant soroll mental, tant de soroll emocional, tant de soroll social…

La primera vegada costa trobar el so, el seu color, la seva vibració… però podràs fer-lo en la quietud, el silenci, la solitud…

I quan el sentis, et fondràs, i cauràs davant ell, i preguntaràs rendit: Què vols de mi, Pare?

I Ell respondrà: que siguis feliç. Que estimis tant com jo t’estimo ara, i et delectis en això.

—Però jo soc tan imperfecte!

T’estimo tal com ets, amb tot, tot, tot, el que tu ets.

No canviïs en res, perquè Jo t’estimi… perquè, Jo ja t’estimo.

No t’esforcis perquè Jo t’estimi… perquè, JO ja t’estimo.

Jo estimo tot el que ets.

Ets el meu fill! Com no estimar-te?

Obre’t a mi, i deixa que el meu Amor cap a tu et porti i et mogui.

Deixa que el meu Amor et sostingui i t’elevi… Deixa’t anar! i gaudeix de la teva vida, estimat fill.

—Però som molts fills…

Sí. I Jo Soc Déu, i puc estimar-los a tots i a cadascun de vostès, amb l’Amor que cadascun necessita.

Deixa’t omplir per mi; caminaràs sense tocar els teus peus el sòl, la teva ment no caurà, el teu cor surarà.

Si vols, clar. És la teva elecció sentir-me o no sentir-me.

Jo sí que vull, fill, Jo sempre vull.

Per això no puc deixar de recordar-te a cada moment que  T’ESTIMOOOOOOOO